dilluns, 18 de gener del 2010

L'amor no té calendari

Va dipositar la compra sobre la taula i va començar a alçar-la. A l’armari, a la part de més a mà, va deixar la bossa d’il•lusions; al poal del fem, les enemistats i els fracassos; a la calor del forn tebi, es van daurar les amistats de la vida; a l’olla va guisar un grapat de projectes; a la paella va ofegar una dotzena de frustracions minúscules; al microones, es van acabar de fer ràpidament un parell d’accions solidàries; a la cassola va coure a poc a poc una amistat recent; i al congelador va anar a parar el sou.
Quan va acabar tornà al saló en penombra.
Ella l’esperava i li va somriure.
Ell portava a les mans un plat de records dolços i un pitxer d’eternitat.

diumenge, 10 de gener del 2010

Alegria post mortem

Va rellegir el que acabava d’escriure: “L’error més gran de tota la meua presidència va ser envair aquell país. Vam enviar els nostres soldats a una mort inútil i vam col•laborar al genocidi d’un poble desarmat i afamat...” . Pensatiu, es va acaronar el bigot. De sobte, esclafí en un riure explosiu.
Morí en la detonació.