dimecres, 23 de novembre del 2011

M'ha costat 24 hores de pair, però crec que ja puc parlar amb la ment clara i el verb reposat.
Me'n vaig a Madrid.
Me'n vaig a Madrid per dir-los que parle una llengua diferent a la seua, però amb una tradició de versos i herois que els posaria la pell de gallina;
per presentar-los la meua terra i mostrar-los els altres colors i valors que intenten amputar-li;
per declarar-los la fidelitat als meus llinatges;
per ensenyar-los a pentinar esperances amb els dits nugosos dels llauradors;
per parlar-los dels meus amics i dels meus veïns que tenen les arrels en el passat, el cos submergit en el torbellí del present i el cap en el futur;
per envernissar el seu cel amb llàgrimes salades de la mar i perfumar-los la ciutat amb flaire de flors de tarongers;
i per animar-los a escoltar-nos sense prejudicis, sense ràbia, sense altivesa.
Me'n vaig a Madrid, amb 125 000 valencians i valencianes més.