dijous, 28 de juny del 2012

En la meua fantasia de dona intel·ligentíssima, cultíssima, llegidíssima, admiradíssima i, per què no, bellíssima i riquíssima, em veig sempre rodejada per múltiples rams de flors de tots els colors i olors. En la meua realitat de dona treballadoríssima, hipotecadíssima, estressadíssima, rebentadíssima i, per què no, indignadíssima però rebeldíssima, no veig ni la tija d'un cocoter. Pena de vida, redéu!


dimecres, 27 de juny del 2012

Hui, dia de sentiments a flor de pell. Per diversos motius. Amb diverses persones. En llocs diferents.


És curiós com al final del recorregut, de vegades dolorós, de vegades amé, al remat, a l'últim revolt, en l'últim adéu, tot allò superflu pel qual una vegada t'hi vas jugar la vida, l'honor i la paraula, desapareix d'immediat, engolit per la nostàlgia que ja aguaita els ullals esmolats, i el que roman, senzillament, lúcidament, inequívocament, són les persones. Ni més ni menys. Les persones. És a dir els amics.

dimarts, 26 de juny del 2012

I quan creus que ja queda poc de marge per la cultura i l'educació, apareixen aquests adolescents meravellosos, estudiants de quart d'ESO, i es graduen, rodejats de familiars i professorat orgullosos, i tot són abraçades i fotografies i brindis en record dels dies d'estudi aïllat, de les classes a primera hora d'un fosc matí d'hivern, dels fracassos injustos, de les complicitats al pati, dels riures sufocats, dels debats, dels descobriments, dels plors compartits... I enmig de la festa els observes i, malgrat el maquillatge, la roba i els gestos excessius, els reconeixes, un a un, tal i com els has vist al llarg d'aquests quatre anys: seriosos, divertits, tímids, lluitadors, pesats, nerviosos, flegmàtics, irresponsables, solidaris,... però, per damunt de tot, cada un i cada una a la seua manera, somiadors.


Que el saber vos descobrisca camins nous i que els vostres cors nobles vos conduïsquen a bon port. Ara comença de veritat el viatge.

diumenge, 24 de juny del 2012

Pacient d'uns 25 anys, modern, parlant amb senyora fisioterapeuta, de la comarca i dels pobles, de coneguts que tenen en comú, de malnoms, de parts del cos fracturades i de remeis i exercicis per redreçar-les, d'aparells que poden ajudar-hi, de dies i hores per concretar cites, de tipus de vestimenta que ve bé dur a rehabilitació... i tot en valencià, correcte, carregat de localismes tendres, de frases fetes centenàries, de fonemes únics i irrepetibles, entonat com un cant inconscient a la pàtria... Se m'ha eriçat la pell del cos i del cor.


I he pensat:"D'on redimonis han tret els fills i néts de Felip V que som valencianonanos?"