dijous, 27 de setembre del 2012

M'ho acaben d'anunciar. És una gran alegria que vull compartir amb tots vosaltres. D'ací a unes setmanes, a les llibreries "ANIMALS!". Espere que vos agrade.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Vol

M’acabe de cosir les pàgines d’un llibre a l’esquena. Concretament les d'un Dickens. Digueu-me extravagant, si voleu; no m'importa. Quan has descobert la bellesa, ja no pots viure sense les ales de la fantasia.


dimarts, 18 de setembre del 2012

Primer dia

Primer dia de classe-classe. Amb tot l'alumnat, de tots els colors i de totes les formes, desenes i desenes, passant de curs amb 9 suspeses, atapeïts a l'aula, somrient il·lusionats o afirmant que "me a-burro"; anotant, fins i tot, les comes o "no he "tragut" l'"estuche". Vaja, la llibreta, tampoc."; i jo, repetint 25 vegades les mateixes ordres, descobrint al segon els rebentaclasses, sense especialistes per als casos particulars, sense tecnologia audiovisual, sense diners per a fotocòpies, sense baixes cobertes...


Moral, necessite molta moral; a poalades, a cabassos, a quilos, a tones, a mans plenes, a dojo, a manta... Si algú no me'n proporciona ràpidament, no sé si tindré forces per continuar el curs escolar d'aquesta manera... On es compra la il·lusió?

dijous, 13 de setembre del 2012

Restes

És el que queda de l'adéu. És l'abraçada que no es tornarà a formar. És el silenci sepulcral de les paraules. No conec un exili pitjor. La solitud, senzillament, s'hauria de prohibir.


dimarts, 11 de setembre del 2012

Hui no estaré a Barcelona, ni podré assisitir a la manifestació més gran que s'haja celebrat mai en defensa d'un estat català. No voré onejar els milers i milers d'estelades, ni m'exaltaré amb els seus crits d'independència, ni podré acompanyar els ancians, els joves, els xiquets, els gremis de totes les classes, els partits polítics i els sindicats, les diferents confessions religioses, els intel·lectuals i els emigrants, els de dalt i els de baix, els de més enllà i els de més ací... Tanmateix, des de ma casa, sé que m'arribarà el seu clam de llibertat. Igual que li arribarà a tot Espanya, vulga o no.


Hui no estaré amb vosaltres, germans del nord, però no importa: jo també sóc filla del rei Jaume.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Si fóra el cas...

Crec que m'acostumaria, si fóra el cas, a ensenyar la melodia de la meua llengua a tots els forasters de pas. Em podria fer l'ànim, fins i tot, de redibuixar els contorns llustrosos de la nostra mar, netejant-la de mort i d'insults. Crec que, arribat el moment, m'esforçaria per bufar sobre els boscos encesos per esborrar les boires groguenques de l'aire. Vetlaria, n'estic convençuda, per atrapar l'alé d'esperança que s'esmunyiria dels nostres llavis. Si es donara la circumstància, m'emborratxaria amb els salts d'alegria dels nostres ancians, els crits de victòria dels silenciosos i les abraçades sentides dels més prudents. Escoltaria la música que travessaria camps i muntanyes, giravoltaria sobre els llacs, es batria en duel contra el vent dels cingles, per arribar a la plaça conservada intacta en la nostra memòria des de fa segles, a l'hora convinguda, per unir totes les goles i entonar el cant de la llibertat retrobada.


Crec que m'acostumaria, si fóra el cas que tornàrem a nàixer, a veure onejar en el firmament, per damunt de la nostra terra recuperada, quatre barres i un estel.