dijous, 28 de març del 2013

Paraules

Cada paraula que diem és l'extracte del nostre passat, de la nostra educació, dels errors i encerts, dels dubtes, de les eleccions, dels orígens, de les lectures, de les converses, dels descobriments, de les companyies, dels viatges, de l'entorn, de les voluntats i de les renúncies.
Enteneu per què, sovint, molt sovint, més val callar? 
Enteneu per què ara ha arribat el moment de no callar?

dimecres, 27 de març del 2013

Qui és aquesta gent?

Segons el PP i els seus esbirros, Ada Colau i la PAH són ETA. En aquest cas, també ho són els iaioflautes. I les famílies desnonades són les cèl•lules dorments d’ETA. I els estudiants de Primavera Valenciana. I els miners revoltats. I els grans malalts que han perdut la pensió de dependència. I el professorat armat amb llapis de destrucció massiva són els maquis d’ETA. I els gestors dels centres d'atenció a les dones maltractades. I les dones maltractades. I els fillets i les filletes de les dones maltractades, també són ETA. I els xicotets botiguers asfixiats pels grans centres comercials. I els treballadors de Bankia són el pitjor d'ETA. I les víctimes de la cacera de bruixes de Canal 9. I els farmacèutics, no te dic! I els xofers d'autobusos. I els emigrants. I els nostres universitaris expulsats de casa, que vaguen pel món. I els jutges. I els estudiants dels centres públics són uns terroristes de l’hòstia. I els bombers cremats i socarrats. I els artistes desallotjats dels teatres. I les famílies de l’associació Víctimes metro 3 de juliol. I els pescadors són la força marítima d’ETA. I les cues dels milions d’aturats són la infanteria d’ETA. I el personal sanitari dels hospitals públics. I la cultura assassinada a impostos. I els homes i dones maltractats, humiliats i burlats per aquest govern són els comandants suprems d’ETA.

I són exèrcits pacífics, pacifistes, democràtics, solidaris i exemplars els capitanejats per Rajoy, Bàrcenas, Aznar, i els grans clans bancaris, que marquen el pas al crit de “¡Que se jodan!”, que besen els peus a una família irreial, que s’exciten amb la porra, que desfilen en processó sentida al costat de tots els Judes del govern, que reben comissions, regals, influències, promeses i paraules prostituïdes, que parlen d’amor a déu amb el sexe a l’aire, que fan lleis que maten persones.

No som d’ETA. Sabem qui som. I també qui sou vosaltres.

Imbècils.

dimecres, 13 de març del 2013

Papas and Mamas

A vore, a vore, com està això? M’han dit que a Roma, hi ha 115 eminències que han muntat una fumata per decidir qui serà el gall del corral. I no hi anirà la policia a fer cap batuda entre tants homes que vestixen com Matrix i parlen mollet? 
Per favore, cavaller –dirien i carabinieri–, on va vosté amb tant d’anell brillant i tanta creu daurada? No veu que sembla un Ferrero Roché per destapar?
Jo, que m’agrada aprendre de la gent que cobra dels altres per pensar, acabe de proposar als meus companys de claustre (no de monges, sinó d’ensenyants, encara que, ben mirat, tots estem en el mateix sac, esperant el miracle) que, a partir d’ara, cada decisió important que hàgem de prendre es convoque un conclau. Sense hores per tornar a treballar. Amb sinagües. I fumata negra, blanca o a ratlles. “Hem d’expulsar un alumne?” Quatre dies de meditació zen, a tot tren, per pair les paraules del tutor o tutora. “Hem de rebaixar continguts a classe?” Sis dies estovats damunt les estores mentre el cap d’estudis ens prepara una fumata de Titanlux satinat.
Amb la mà al cor afirme que si tornara a nàixer, seria papessa o papassa o mamassa o, ben reflexionat i ben reivindicat, Mama. Seria la llet ser una Mama! Una Mama que mama, perdó, que mana al centre de Roma! Manaria fer catxipandes per a tots els necessitats de pedigrí, manaria desfer totes les capelletes i adjudicar llocs d’alta responsabilitat a les dones, manaria vendre les propietats de l’església i repartir els beneficis entre les altres mames i els altres papes del món que viuen amb dolor la seua sexualitat, la seua salut, o la seua vida diària. Manaria envair els països del Tercer Món amb tones d’afecte i d’inversions, manaria repartir vacunes contra els odis arrelats als països rics, i manaria arruixar les esperances més menudes amb gotes de futur. Si fóra la Mama més manadora del món mundial m’abocaria al balcó de la plaça universal i maleiria, sense miraments, aquells que duen penjant del coll el cascavell de la insolidaritat, i donaria la cara per aquells que no tenen veu.
Ja sé, tanmateix, que ningú no necessita una Mama al Vaticà. Ben pensat, però, tampoc no li cal un Papa, al món.

dimarts, 5 de març del 2013

Peix que es mossega la cua

Les autoritats sanitàries acaben de diagnosticar una nova alteració hormonal en algunes dones: es tracta d'una reacció estranya en la qual, de sobte, un bon dia, les afectades es queden cegues, sordes i mudes. La femella (normalment, amiga, esposa o amant d'un saltimbanqui folrat de milions d'euros) deixa de saber/conéixer/entendre el que la seua mitja taronja fa, diu, gasta o guanya. 

Així, és habitual en aquesta patologia que una pacient et vinga amb allò de "Un Jaguar en el meu garatge? No sabia que el meu marit n'haguera comprat un fa un any!" o "Sí, jo era la presidenta de l'entitat però ignorava que el meu reiet traficara amb influències i que per això teníem tants encàrrecs", o "Com volia jo que sospitara del meu home? Total per una reforma de tres milions d’euros en el nostre palauet?”.

L’OMS ha recomanat a la població que haja estat o estiga en contacte amb les malaltes, que ràpidament s’autoinjecte en vena una dosi elevada de bon humor per evitar el risc de morir d’humiliació, de cretinitat, de vergonya aliena o, en el pitjor dels casos, de totes tres infeccions alhora.

En el cas particular de l’estat espanyol, s’ordena a la comunitat que, sense dilació, es llance al carrer per escampar bacteris d’honestedat i lluitar així contra la terrible epidèmia que ataca la majoria de l’estament dirigent. Si aquest no fóra el cas, advertix l’OMS, pel fet que tothom estiguera ja afectat per la síndrome de mirar cap a un altre cantó, es recomana que busque d’immediat pinces i es pessigue el nas, els ulls i les orelles. De vegades, sobreviure és una qüestió d’ignorància. Encara que les seqüel•les siguen quedar-se, per sempre més, cecs, sords i muts.

I torna a començar.

dilluns, 4 de març del 2013

Oposició

‎"Fernàndez Díaz s'oposa al matrimoni homosexual perquè 'no garantix la pervivència de l'espècie'

I jo dic que...
... m’opose a la intromissió de les sectes religioses en la vida sexual de les persones perquè “no garantixen el respecte a la lliure elecció”.
... m’opose a corones, uniformes i sotanes perquè “no garantixen la pau”.
... m’opose a la intervenció de la policia en la vida pública perquè “no garantix la seguretat de la ciutadania”.
... m’opose als mitjans de comunicació manipulats pel govern perquè “no garantixen la llibertat d’expressió i d’informació”.
... m’opose a tots aquells que aprofiten el seu poder per fer sofrir i humiliar els ciutadans i ciutadanes perquè “no garantixen els drets humans elementals de l’ésser humà”.
... m’opose a aquest govern del PP, als seus ministres, representants, votants i aclamadors perquè “no garantixen, ni han pretés mai garantir, el benestar i la felicitat de la societat en què viuen”.