dilluns, 29 d’abril del 2013

Presència

No m'heu vist com li cridava al meu televisor? Li he dit del mal que havia de morir. He pronunciat el seu nom amb bromera a la boca com si fóra la xiqueta de l'Exorcista. Li he fet vudú. He muntat un altar amb un cap de cabró i un altre de porc i he invocat les forces venjadores. Li he dedicat més de 350 paraules que no ixen al diccionari. I després... Després, he callat. He sospirat. I he plorat. No els oblidarem. Mai.
Ni a tu tampoc, Cotino.

divendres, 26 d’abril del 2013

Vull conéixer-ho tot. És la meua manera de ser lliure.

dijous, 25 d’abril del 2013

Crisi

Açò no hi ha qui ho resistisca. Duc dos dies sense dormir. Sent que el cor batega amb força, que les mans em tremolen, que la sang em bull a les venes. Pense que m'he de tranquil·litzar, que he de prendre-m'ho amb filosofia, fins i tot, amb humor. Em dic que tot és qüestió de desitjos, de gustos i, per què no, d'amistats... Però sé que en el fons estic perduda. Que no tinc remei. Que cada any em passa el mateix. I és que és tan, tan, tan difícil decidir quins llibres em compraré a la Fira!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Podem

I serem mariners i dracs, princeses i ratolins, bruixots, esquelet simpàtics, xiquetes blaves, sirenes, exploradors i patinadors, extraterrestres i talps, carabasses i emperadors. I viurem a l'Índia, al gel del nord, a les dunes del desert, a una ciutat medieval, a una cabanya del bosc, a un vaixell atrapat per una tempesta. I serem infants, ancians, pares o mares, enamorats o amics. I tot passarà a l'estiu o fa mil anys, tal vegada demà, tal vegada en cap lloc. Però estarem junts. Podrem estar-ho sempre. En les mateixes paraules. En la mateixa pàgina. En el mateix llibre. Si vols. Si vols viure totes les vides amb mi.
Feliç Dia del llibre.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Hos...pital!

Després de passar, des de fa quasi una setmana, 12 hores diàries en un hospital acompanyant un familiar, puc dir que tinc matèria per a un escriure un llibre que parlarà d'un tema tan ignorat, apassionant i colorista com és: "el poble valencià en la intimitat d'una habitació d'hospital". Ni Mulet ni el de Vallfogona no hi tenen res a fer. Poca broma.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Oblic

Alumne 1 i 2 em pregunten què significa "oblic". Els dic que esperen que repartisca tots els exàmens i els ho explique. 
Alumne 3 espera i m'ho torna a preguntar. Li ho aclarisc. 
Als dos minuts, alumna 4 em pregunta què vol dir "oblic". Li ho explique. Alumna 5 i alumne 6 riuen perquè han coincidit a alçar la mà alhora per preguntar-me què vol dir "oblic". Pose els ulls en blanc i els ho definisc. 
Passen deu segons i alumne 7 em demana si “oblic” significa lleig. Li dic que no, home, no, ara t'ho explique. 
Alumne 8 i alumna 9 xarren en veu baixa. -Eh! -els interpel•le-, esteu copiant? -No, no, és que no sabia què vol dir "oblic". -Ah! -retruque jo-, però això m'ho has de preguntar a mi. I li ho aclarisc. 
Alumne 10 fa: Com? Com? Repetix-ho, per favor, que jo no he sentit. Li ho repetisc. 
Alumna 11 bufa i m’hi acoste: -Què passa? -Res, és que no entenc açò. -Quina cosa? –Açò; em pots definir “oblic”. I ho faig.
Alumne 12 alça la mà per dir-me que ha acabat l’examen. -Bé, tot no, perquè no entenc què vol dir “oblic”. M’hi acoste i li’n done la definició.
Alumne 13 pega un crit “Oblic!”. El mire, astorada: estava dormint i ha tingut un malson, em diu. Alumna 14 riu i jo li pregunte per què. “Perquè ha dit una paraula rara que no entén ningú.”
Alumna 15, futura mestra, mira al cel i sent que està a punt d’abandonar els estudis. 
Alumne 16 s’alça per buscar la paraula “oblic” al diccionari”. Passat un temps em diu que la paraula no existix. M’enfade. Ell hi insistix. “Això és una paraula inventada... o un barbarisme”, em diu, tot milhomes. Li arranque el diccionari de les urpes. “Tros de suro! Aquest és castellà!”.
Alumna 17 i alumne 18 es passen una noteta. “”Oblic” vol dir “ombligo””, hi ha escrit. Me la quede. I me l’engul de la ràbia continguda.
Alumna 19 alça el braç: “Puc posar “inclinat” com a sinònim d’oblic?”
Alumnes 20, 21, 22, 24 i 25 esclaten: “Aaaah! Gràcies, alumna 19!” diuen amb un somriure als llavis.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Imatges

Tornava de viatge i de seguida me n’anava a l’estudi fotogràfic. Com més prompte hi deixara els carrets de fotos, més prompte podria reviure les imatges de l’últim viatge. “Torna d’ací a tres dies”, em feia el fotògraf insensible. I a comptar els dies que faltaven. Mentrestant avisava la família i els amics que a la setmana següent passejaria amb l’àlbum sota el braç per ensenyar-los les meravelles que havia descobert pel món. Arribava el dia màgic. Corrent a arreplegar el paquet de retrats, pagar una quantitat respectuosa pel revelat més un àlbum de pàgines autoadherents i de pressa a casa, a la gran taula del menjador, per escampar-hi les imatges, estudiar-les una a una, reviure cada segon d’aquelles grandioses vacances o d’aquella celebració tan divertida, col•locar-les per ordre cronològic i escriure-hi una xicoteta llegenda. En acabant arribava l’hora d’ensenyar-les. Sis, deu, vint vegades, obrir i tancar, comparar i sospirar, relatar i riure. Al remat, tornar a casa i, sola, repassar lentament cada fotografia i dotar-la del so, l’aroma i el record que l’embolcallaria per sempre més. Finalment, alçar l’àlbum en l’armari silenciós, sabent que en qualsevol rampell de nostàlgia podria tornar a aquell lloc, a aquell temps, amb aquells amics. Màgia infinita.

Ara tinc una màquina de fotografiar digital. Torne de vacances. Encenc l’ordinador. Hi descarregue les imatges. Apague l’ordinador.

diumenge, 7 d’abril del 2013

La bellesa del món


Berlín? París? Praga? No. Russafa.
La bellesa del món està ací mateix.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Futur

Els catalans van cap a la independència. Els valencians cap al gimnàs.