Un sol viu com un vesper lligat a la terra per un cordell de gotes de pluja efímera; una mar asseguda eternament als peus d'uns cims patriarques; aromes juganeres perseguint-se entre cavallons infinits; pous de neu verge i coves de temps congelat; muralles que obrin records, camins perduts retrobats, pobles nàufrags rescatats; oliveres, ametllers, tarongers, cireres, nesprers; músiques enganxades a veus eternes; poemes que arreceren els segles; noms que m'il.luminen les llàgrimes...
De quin país voleu que parle? Del meu. Del País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada