diumenge, 10 de gener de 2016

I comencem a escriure

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 9 DE GENER
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV


Encetem un any nou i ja hem promés regirar-ho tot, canviar els dies i els mesos de lloc, acoblar les estacions al nostre aire o, quan ens vinga de gust, espentar la nit i fer-la redolar pel precipici de l’ocàs. Pretenem conservar una bona part del passat, però alhora aspirem a renovar-nos de cap a peus i perfumar les activitats quotidianes amb aromes excitants. I tot, perquè destapar la incògnita de les coses és una manera de renàixer una vegada i una altra; de reconciliar-nos amb l’eternitat. Per això acceptem obrir cada alba, per desempallagar-nos de la incertesa, per il·luminar les ferides sagnants de l’esperit, per fer-nos creure que la claror sempre acaba imposant la seua presència a la nit, i no a l’inrevés.

Emprenem, amb el cor en un puny, camins novells que ens conduïxen qui sap on però que ens desperten els anhels perduts de la joventut i l’expectació del misteri. Ens sentim volcans en erupció, disposats a devorar el món que jau als nostres peus. No temem ni bandolers ni pirates perquè sabem que caminar per terres noves ens fa sentir vius.

I ens llancem a l’oceà de l’esdevenir sense saber nadar però amb la mirada líquida del navegant que sap que allí, en la plana turquesa, residix l’aventura d’existir: la vida i la mort. Obrim espais, fosses, taüts, cartes, boques, portes, debats, capses de galetes perfumades, bruses, ulls, lectures, punys tancats, cors segellats...

Tot d’una, un bon dia, ens adonem que la vida són els confetis d’una festa generosa a la qual ens han invitat, i que són multicolors i brillants, sí, però tan nombrosos que la meitat acaba caent en els tolls de la indiferència o de l’oblit.

I comencem a escriure. Per això, comencem a escriure, allà on la vida ens ho permet: en la plana immaculada d’una llibreta, en el racó d’un pupitre o en la paret on hem recolzat el nostre primer amor.

Escrivim per rescatar les molles de la vida, les engrunes d’allò que ha succeït o que ens ha commogut. I ens proposem resguarda-les en el rebost silenciós de la lletra escrita  que acull el pensament, l’alegria dels retrobaments, l’amargor i el riure.


Hui m’he posat a escriure per primera vegada en aquest xicotet racó de paraules, en aquest periòdic. Faig el primer pas d’un recorregut puntejat de parades, a la mateixa hora que naix l’any. Espere comptar amb la vostra benevolència i la vostra paciència; seran la tripulació que em salvaran del perill de naufragi en aquest immens oceà de paper.