diumenge, 17 de setembre de 2017

No és suficient

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 16 DE SETEMBRE DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Cartells, eslògans, escrits llegits en veu alta a les places de les ciutats, recollida de firmes i concentracions, clams i llàgrimes. Una lluita extraordinària per la dignitat. Encomiable, però encara no és suficient.
Pronunciaments de membres d’associacions diverses, declaracions als mitjans de comunicació, i 60 segons de mutisme per una vida arrancada. Esforços titànics per resistir però no, encara no és suficient.
En mig any, desenes de dones assassinades a mans d’uns botxins amb els quals una vegada van compartir l’aire.
La tràgica realitat ens diu que ja no disposem de temps i que els intents de la societat civil per salvar les dones de la condemna a mort són insuficients. Cada dia, estranyament, dins dels nostres pobles i ciutats de milions d’ulls, una bèstia aconsegueix passar desapercebuda i llançar-se contra una dona per destruir-ne el futur i el dels éssers que l’estimen.
Parlem clar: sovint són les nostres mirades esbiaixades i els llavis cosits qui assenyalen a l’assassí l’escletxa per on pot entrar a matar.
Que en l’àmbit privat o en el públic, la dona encara es veja exposada, mutilada verbalment, palpada visualment, és el paisatge que hem construït perquè els nostres descendents cresquen convençuts que ells també tenen dret a delectar-se amb acudits sobre esposes estúpides o veïnes excitants. Que es fomente un masclisme banal subtil i fins i tot excusat, és la pedra que ha anat adobant el camí que porta, en massa casos, al cementeri.
No. S’ha de fer molt més.
És hora que els governants deixen de costat càbales electorals i misèries de saló,  miren de cara el terror i centren totes les forces a eximir unes ciutadanes de la sentència de mort dictada per jutges demoníacs. Sense una intervenció contundent de qui s’entén que ens representa i ens gestiona la vida, tots els esforços podran ser valuosos però resultaran testimonials.
Exigim passos contundents en una mateixa direcció inequívoca, lleis que ens protegisquen i sentències que netegen la societat de les bandades de llops sanguinaris i les seues corts. Volem mitjans de comunicació respectuosos, polítiques avançades, exèrcits de professionals repartits pertot arreu, educació als centres escolars i una sanitat que detecte i diagnostique per poder anticipar-nos al drama. I pressupostos generosos destinats a portar-ho endavant.  Reclamem respecte i seguretat. Reclamem llibertat.
Ens hi va la vida.
No és suficient?