ARTICLE PUBLICAT
DIVENDRES 13 D'ABRIL DE 2018
AL DIARI LA VEU
Darrere del teu record,
Guillem, mirades que porten el teu somriure a la retina i que t'acompanyen en
el viatge de la memòria.
Darrere del teu silenci,
veus que xiuxiuegen el teu nom a cada instant per no oblidar les mans
mortíferes que t'assassinaren.
I t'anem contant com la
foscor es resisteix a diluir-se i com els llops continuen de cacera seguint
rastres de sang. Et parlem de la pudor dels oblits i de les traïcions. I et
cantem versos d'Estellés mentre t'alcem muixerangues perquè et bressole el so
de la dolçaina.
Sí, et parlem cada dia,
Guillem jove, Guillem de terra i arrels, Guillem de llibertat.
Guillem assassinat.
I et plorem. Perquè no
sabem com fer-te arribar l'olor de la primavera que ens esclata cada any a les
parpelles i que no t'il.luminarà mai més. Ni trobem la manera de fer-te sentir
la seda de les abraçades que van quedar brutalment sepultades entre els plecs
de la mort.
Darrere del teu compromís,
Guillem, el nostre pas ferm i decidit a no perdonar, i a no oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada